NO ET MOGUIS

Una història quotidiana: una jove parella d'artistes sense èxit, Ivan pintor i Carla actriu. L' autor proposa una mirada crítica i irònica de la convivència i del dia a dia, de dues persones amb diferents interessos i necessitats.

L' Ivan s'obsessiona amb la seva obra i paulatinament va deixant de banda l'atracció que l'unia amb la Carla. L'amor, el desencant i la frustració derivats de les situacions creades els condueixen al trencament i a la conseqüent soledat posterior, per a la qual tampoc no estan preparats.

Club Capitol
Temporada 2005 - 2006

"¿Tú eres el que ha pintado esto?"

"Si."

"Esto no le interesa a nadie, ¿te das cuenta? El tema de la colección es "la vida" ,
"la vida" no es un paisajito de mar con un pueblecito al fondo, la vida no es bonita,
luego el Arte no puede serlo... El Arte es conflicto, es angustia. Si te interesan
los 'impresionantes' no es mi problema..."

"¡Impresionistas!"

"Bueno, lo que sea. Esto es pura estética y la estética es miserable. Hoy han venido
los intelectuales mas inquietos del momento ,los que crean "mas allá de..." , y esto
no interesa a nadie. Porque hay que pintar lo que no se be. Porque lo que se be ya
se be no hace falta pintarlo. Este paisajito vale menos que una postal..."

(...)

"Toulouse Lautrec, Renoir , Gaugin, Los Impresionantes!"

"Com "los impresionantes"?"

"Els impressionistes, Carla, els hi ha dit "impresionantes". Hi ha dit que valia
menys que una postal..."

"Però Ivan perquè sempre et quedes callat quan et trepitgen? De veritat..."

"Carla però que vols dir-li a un monstre? A un monstre operat? No et pots ni imaginar
les coses que hi havia exposades. Hi havia una escultura que era una merda...
una merda literal, una deposició... Una caca! Una caca que valia 15.000 euros!"

"Una caca?"

"Després diuen que l'home progressa, si, l'home progressa tant que u n dia entén
que es genial pagar 15.000 euros per un cagarro. En comptes de Marina l'hauria
d'haver titulat "pintura rupestre del paleolitico"! (Pausa) I a mi qui m'escolta?"

Direcció:Clara Segura

Text: Bruno Oro

Intèrprets: Bruno Oro I Clara Segura