BRUNO ORO: "L'ACEBES ÉS MÉS IMPULSIU QUE EL CRISTIAN"
Bruno Oro és un dels actors de moda. Fent de Cristian a "El cor de la ciutat" o d'Ángel Acebes a "Polònia", aquest polièdric talent ens explica com la seva carrera va agafant un ritme vertiginós.

Ara que el Cristian cada cop es porta pitjor, notes una reacció diferent de la gent del carrer?
"No, no. La gent, com que molts saben que faig 'Polònia' també hi ha com una estima. Alguna senyora et diu 'eh!, et portes malament!', que és típic, però la veritat és que em sorprèn perquè pensava que la gent seria més agressiva, però no."

Els guionistes et diuen quina serà la propera malifeta del Cristian? O prefereixes no saber-ho?
"Sí,m'ho diuen, m'ho diuen. Preferiria no saber-ho, però el que passa és que sempre s'acaba sabent, l'un o l'altre t'ho diu."

És una responsabilitat per a un actor el fet que la telenovel·la vagi tocant temes socials?
"Sí, una mica sí. Et sents una mica representant molta gent, per bé o per mal. Dius 'ostres, si li clavo una bufetada a aquesta ara, en el fons estic representant el maltractament...' Però és la nostra missió, d'altra banda."

Quan es fan els guions d'"El cor", parleu del Cristian com un maltractador? Com toqueu el tema internament?
"Com un tarambana. El Cristian seria un tarambana, un trasto. És una mica impulsiu, no pensa, però no té mal cor en el fons, no és dolent. Però tot el que fa, ho fa sense pensar."

Fas imitacions, humor, escrius i interpretes teatre... Què t'aporta "El cor" d'enriquidor i diferent?
"Fer només un personatge [riu], cosa que no faig mai. És el primer cop que em puc centrar només en un personatge, estudiar-lo més a fons i veure'l en tota la seva dimensió. En canvi en el teatre, amb la Clara Segura, acostumo a fer obres on faig molts personatges, i a "Polònia" també. Per tant, tenia ganes de fer un sol personatge perquè tinc ganes de fer cinema, i tant al cinema com al teatre més clàssic es tracta de seguir la línia d'un personatge. Em faltava això."

Gràcies a "El cor" la gent va més al teatre. És així?
"Sí."

I a l'escenari amb la Clara Segura noteu algun estigma en el públic pel fet de ser personatges televisius?
"Sí, però de seguida cau perquè el que fem és tan diferent i tan poc televisiu que en el nostre cas la gent de seguida cau del burro. És totalment teatral el que fem nosaltres. Ja sé que queda molt pedant dir-ho però és molt feina d'actor; d'interpretació, però d'escena. Trenquem molt la quarta paret, ens dirigim molt al públic... La gent ho oblida de seguida perquè estem fent personatges molt diferents."

Com treballeu amb la Clara? Quina química teniu?
"Tenim moltíssima química. Tenim química des de fa sis anys, que crec que té el seu origen en una mateixa manera d'entendre el teatre i la comèdia, d'una banda, i de l'altra en què ens nodrim molt l'un de l'altre. Jo, de la seva generositat com a actriu, perquè és una tia molt generosa en escena, t'ho dóna tot, està per tu, és d'una intensitat i una credibilitat increïbles. I ella, del meu món una mica boig, surrealista, dels meus textos, de les meves idees, i confia molt en mi. És realment un tàndem molt explosiu, quan ens hi posem no hi pot entrar ningú allà."

Quins projectes més tens, més enllà de la interpretació?"A mi m'agradaria que la propera cosa fos una pel·lícula. Ja hi estic una mica pensant. Amb la Clara ens hem fet sempre les obres de teatre nosaltres, per tant en el cinema també vull que sigui així. Seria el següent pas."

Qui és més impulsiu, el Cristian o l'Acebes?
"Jo crec que... l'Acebes [riu], perquè és impulsiu i n'és conscient, que encara és més greu, pel càrrec que té."

Quin Acebes t'ha marcat més? El de la majoria absoluta, el de l'11-M o el de l'oposició?
"Home, el de l'11-M és l'Acebes. Però ja des que estava a Interior, detenien els etarres, hi havia aquells cotxes bomba i ell sortia a parlar, ja em marcava molt perquè el veia un tio molt fosc i molt perillós."

El Toni Soler, el Queco Novell i el Manel Lucas són uns apassionats i uns experts de la política. Us marquen molt les intervencions al "Minoria absoluta", a la ràdio?
"Sí, bastant. Tots tres són l'àtom del programa, evidentment, i a més tenen una base periodística sòlida i un discurs molt brillant a nivell polític. Per tant, de vegades has de sortir una mica d'això. Tant jo com el Cesc [Casanovas] sortim una mica de la seva línia per aportar altres coses perquè no som periodistes. Però ells t'intenten acotar una mica, 'que no se te'n vagi tant l'olla' et diuen [riu], perquè al cap i a la fi estem fent humor polític."

Quin és el personatge de la ràdio que ha estat més difícil d'adaptar a "Polònia"?
"[S'ho pensa] ...Hi ha dues coses. Una és la semblança física: A la ràdio jo faig el Carod però no el puc fer a la televisió perquè no m'hi assemblaria. Amb l'Aznar ja et posen nas i això... Hi ha hagut problemes que s'han hagut de solventar pel tema físic, 'si tu no ho fas tan bé és igual, però t'hi assembles més'. L'altra cosa és que som molt pocs imitadors per la quantitat de polítics que hi ha, perquè el Queco, el Cesc i jo n'estem fent uns vint. Som tres, només, i el Queco en fa moltíssims. Llavors el Zapatero i el Rajoy no poden fer mai una escena junts. Mira que hem fet càstings, però no és tan fàcil trobar actors que sàpiguen imitar bé."

Per què costa tant trobar-los?
"El problema és que hi ha molt bons imitadors de veu, però no saben actuar. O viceversa."

Vau quedar satisfets amb "Mire usté" a Antena 3?
"Sí, perquè va ser un aprenentatge molt gran per a nosaltres. No vam quedar gens satisfets del tracte que ens va donar la cadena, perquè en els dos primers programes fèiem molt bones audiències i després la cadena ens fa competir amb "Aída", amb uns horaris absurds i posant-nos vint minuts d'anuncis abans. Ens maltracten una mica. Llavors nosaltres pensem 'és que si ens tracteu així, què vols que fem?'. Però el nivell era el mateix de 'Polònia'."

Catalunya o el País Basc són llocs més propicis per fer sàtira política que Madrid?
"Jo crec que no. Si ens donessin un horari com a TV3, després del 'Telenotícies', a Telecinco o a Antena 3, tindria la mateixa audiència. Bé, potser no tanta com a TV3, evidentment, però sí que tindria molta audiència. També és cert que nosaltres coneixem molt Catalunya i ho tenim més fàcil. Fem personatges molt locals com el [Joan] Clos... Allà el que passava era que a Madrid, a València, a les ciutats, es veia molt, però a Andalusia teníem molt poca audiència, perquè no teníem personatges que se'ls poguessin sentir propers."

Imites algun personatge públic que encara no hagis fet a la ràdio ni a la televisió?
"Sí... El Ricardito Bofill, que el vaig fer a "Las cerezas" amb la Júlia Otero, dos dies. També faig el Matías Prats, que no l'he fet enlloc... Més d'un en faig."

Diuen que quan algú fa una bona imitació, tothom imita l'imitador, no el personatge. T'hi has trobat amb l'Acebes?
"Sí, a ràdios de per aquí, a Catalunya Ràdio, a l'"Alguna pregunta més", sents que imiten una mica l'imitador. Jo he sigut el primer que ha fet l'Acebes, que jo sàpiga vaja. És un personatge poc imitat i estic orgullós de ser el primer imitador de l'Acebes [riu]."

Quins són els imitadors que més admires?
"A mi m'agradava molt 'Martes y trece', que no feien tant una imitació exacta com una caricatura molt divertida, una imatge boníssima. Després el Latre, és clar, que és un monstre, és realment una màquina. Tothom em deia 'el Latre, el Latre' però, és clar, havia de mirar 'Crónicas [Marcianas]', però algun cop ho vaig mirar i era al·lucinant. I el Queco [Novell], que és un imitador de veus fascinant. El Mikimoto, per exemple, el fa igual; el Xavier Trias... Fa personatges que la veu és clavada, clavada."

D'on et ve la vena artística?
"De la família, dels Pichot, aquí [al saló de casa seva] veus quadres de tots ells. Eren pintors, músics, una cantant d'òpera internacional, escriptors... Actor no n'hi havia cap. Però sí que mai m'han posat cap impediment a l'hora de fer aquesta carrera. He mamat molt art a casa meva i són una inspiració molt gran per a mi. En totes les obres que he fet ha sortit la pintura, a 'No et moguis' jo feia un pintor... L'art m'inspira molt. He mamat molt art i molta música."

com vas començar en el món del teatre?
"A l'Institut del Teatre. Quan començo a imitar els professors, n'hi ha un que em diu 'jo tinc un bar, d'un amic meu, que et deixaria actuar allà'. Llavors em vaig preparar una mena de monòleg còmic, quan només tenia 17 anys, i el vaig fer. La gent reia i tal, i era el moment de decidir, a COU. Vaig fer ciències pures, perquè volia fer biologia, però em vaig decantar per l'Institut del Teatre, vaig fer les proves i ja està."

Què t'aporta com a persona ser actor?
"És una gran catarsi. Per purgar va molt bé, per netejar. És molt catàrtic estar cada nit en un teatre i treure coses. A mi em fa créixer, personalment, i em fa ser més humil també."

què hi fa a "El cor de la ciutat" una gran promesa com tu?
"[Riu] Gràcies! Però penso que de promesa, res. És a dir, és que no sé què no hi faria a 'El cor', perquè si no no sé què faria. No faig tantes coses... Bé, ara sí, però per mi és una oportunitat fantàstica."

què vas pensar quan et van trucar per participar a "El cor de la ciutat"?
"Vaig al·lucinar perquè jo no la veia mai la sèrie, no l'havia vista mai. És el típic, dius 'ostres, el culebrot aquest que esteu mirant, collons'. Va ser un càsting, eh? Però vaig al·lucinar, i la meva mare més [riu]."

En quines coses t'assembles al Cristian?
"Potser en el fet que sóc un apassionat del que faig. Al Cristian li encanta punxar, és l'únic que li agrada de fet. Jo seria incapaç de fer una feina que no m'agradés. Incapaç. Sóc un inútil en tot el que no sigui escriure i actuar, que és el que m'agrada."

Què penses que farà el Cristian amb el tema de la Yessi?
"Anar i tornar. Ara renyir, ara tornar, ara renyir, ara tornar. No cedirà mai, no estarà mai bé del tot. Però no crec que la deixi perquè ell en el fons n'està enamorat."

Com vas anar a parar a imitar polítics al "Minoria Absoluta"?
"Doncs jo estava al teatre i el Toni [Soler] ens va fer un càsting a la Clara [Segura] i a mi. La Clara no el va fer perquè ella no imita. A mi em va donar tota una llista de personatges i no sabia quin fer, i vaig fer l'Aznar i l'Acebes. L'Acebes perquè com que era rar vaig pensar 'potser fent-ne un així especial...'. El George Bush també vaig fer. Vaig anar al càsting i em va agafar per la tele, per 'Las cerezas', i arran d'això em va dir 'vine a la ràdio que provaràs altres personatges', i ja em vaig quedar amb ell també."

Com t'ho fas per imitar tan bé l'Acebes?
"Es dóna la coincidència que l'he observat molt, es dóna la coincidència de veu i la de físic, que tampoc som extremadament diferents. Es dónen diverses coses. El Queco, per exemple, té un físic molt camaleònic, s'assembla molt al príncep, però també al Rajoy, amb la barba, i també al Zapatero. En aquest cas, amb mi és amb l'Acebes que em passa."

El test de la TV

Digue'ns un personatge televisiu de sempre que recordis especialment.
"El Juan Tamariz, de l''1,2,3'."

I un moment?
"Home, jo recordo l'11-S, com a moment televisiu en directe, l'avió impactant... Jo crec que és la cosa més impactant que hem vist i veurem."

Què miraves de petit a la TV?
"'N'hi ha que neixen estrellats' [riu]. Era la meva sèrie favorita, em semblava brillant. 'La pantera rosa', 'Allo, allo', també. Però la nostra sèrie era 'N'hi ha que neixen estrellats', jo i el meu avi la miràvem."

Quin és el teu programa preferit de la TV actual?
"El 'Telenotícies'."

Quantes hores de TV mires al dia?
"Mitja hora. La del 'Telenotícies' [somriu]."

Quins programes et saltes més quan fas zàping? A part dels de la premsa del cor, és clar.
"És que no tinc tele. Però quan estic a casa dels meus pares o així, els que em salto són els de cuina."

Amb qui t'agradaria treballar a la TV?
"Amb el Buenafuente."

Has fet servir mai un receptor de TDT?
"No."

Has enviat mai algun SMS a algun programa de TV?
"No, mai."

TELEVISIÓ DE CATALUNYA