D E V I V A V E U

Bruno Oro, actor:
  “Els actors que fem televisió és al teatre on ensenyem les nostres armes”

De petit era tan comediant, tan comediant, tan comediant que algú li va dir que en comptes de fer biologia anés a fer les proves a l’Institut del Teatre. Ell ha creat l’Artur Mas, l’Acebes, en Mateu Prados i molts altres personatges que des de la ràdio (“Minoria absoluta”) o la televisió (“Polònia”) ens permeten pair l’esbojarrada actualitat amb un somriure d’orella a orella. Aquests dies és Sèptimus a l’Arcàdia de Tom Stoppard que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, però a més a més Bruno Oro també compon cançó italiana i ha acabat el guió d’una pel·lícula...

Un home polifacètic...
Sóc un cul inquiet.

Anem a pams. Ara al teatre ets Sèptimus, un professor tarambana amant de la poesia i un gran seductor
És un bombó de paper i al final hi ha una sorpresa i tot! És molt bonica la història de Sèptimus i la Tomasina...

Aquesta Arcàdia té tots els ingredients per ser un fracàs. Dura tres hores i es tracta d’un text dens on les fórmules matemàtiques, les equacions i els algoritmes no tenen compassió de ningú...
Efectivament! De fet ho va ser quan Stoppard la va estrenar a Londres per primera vegada. La crítica va dir que només ho podien entendre els matemàtics i la gent erudita.

En canvi la gent surt del teatre satisfeta.
La gent es queda enganxada en aquest joc entre passat i present. Estan molt a l’expectativa de què passarà.

És que el temps passa...
Aquest escenari circular dóna aquesta sensació. Arcàdia és fascinant per moltes coses i la veritat és que Stoppard és molt brillant, no en va és el guionista de Shakespeare in love. El públic es converteix en un detectiu que ha d’anar lligant caps. A més a més, en Ramon Simó l’ha dirigida molt bé. Crec que el 50% de l’èxit és d’ell i crec que tots els actors pensem que és quelcom molt important i que ho hem de defensar.

Tu, quan la vas llegir per primera vegada, què vas pensar?
Em vaig espantar. No vaig entendre res al principi i vaig pensar que no funcionaria, que era massa feixuga. El meu personatge em va encantar, però.

T’agrada participar en aquests projectes de teatre de text?
Sí, la veritat és que sí, perquè el treball de la televisió és molt super.cial i efímer i això fa que valoris molt haver d’estudiar un text dens. És com estar embarcat en un vaixell d’aquells antics..., te’l mires i dius: caram, tu, que bonic que és això!

Es prepara de la mateixa manera un Mateu Prados, un Acebes o un Sèptimus?
No es pot comparar! Les hores que he passat amb en Sèptimus, la preocupació que et crea..., te l’emportes a casa, repeteixes el text..., has de .car-te’l al cos, conviure amb ell. És un procés llarg i costós i que ajuda a conèixe’s a un mateix també. La televisió és molt diferent.

La gent que està acostumada a veure’t a la televisió se sorprendrà.
Sí, és clar, i això és bonic. La gent es pensa que només existim des que fem televisió i tenim un passat. De fet, en el teatre és on ensenyem les nostres armes.

Anaves per biòleg i al final has acabat fent d’actor.
Això de l’”artisteo” ho he portat sempre a dins. De petit ja feia imitacions dels de casa.
És un do que tinc, fer el número.

Com està el projecte Total Memos que vas iniciar amb la Clara Segura?
Està en el punt que he escrit un llargmetratge amb un amic que és realitzador del “Polònia” i que és a punt per poder-lo rodar.

Què fa falta per fer-lo realitat?
Hem tirat la canya a veure si algun productor pica...

Serà una comèdia?
Serà una comèdia dramàtica i la Clara i jo tindrem els papers protagonistes. A més a més, la Clara i jo tenim un projecte de televisió molt bonic per a l’any vinent que encara no puc desvetllar, però que sembla que tira endavant.

M’han dit que compons cançons...
Toco el piano des de fa temps i el que es va iniciar com una broma ha començat a prendre cos...

Quin tipus de música fas?
És música italiana perquè la meva família per part de pare és italiana, i aleshores componc balades italianes tipus Paolo Conte.

Veurem algun dia un recital de Bruno Oro?
Tant de bo... De fet ara en tinc força que els estic enregistrant i tinc un projecte de disc... Són coses que faig per divertir-me...

Carme Parras
enjolit