Bruno Oro Pichot
Barcelona
4 de juny de 1978

Cada any era el gran protagonista de la festa de fi de curs de la seva escola. Pujava al escenari i imitava als mestres. Tenia l'èxit assegurat i poc a poc , el que semblava un hobby, una diversió, es va anar convertint en la seva professió, en la seva vida.

Ara, el Bruno triomfa a "polònia" i dalt els escenaris de casa nostra amb diverses propostes teatrals. "A més dels mestres, imitava al Felipe Gonzalez, al Julià Peiró, al Eugenio, de qui era un gran admirador... Quan tenia 17 anys un mestre em va proposar actuar una nit en un local de Barcelona. Al començament ho vaig passar malament, però al final la gent es va divertir i va riure molt. Des d'aquell moment vaig decidir dedicar-me a això i em vaig apuntar al Institut del Teatre", explica el Bruno, a qui sempre li ha agradat això de l'humor. "sempre he tingut tendència a fer el bufó. No sóc pallasso, sóc bufó, tinc un punt més cruel, més irònic" un sentit de l'humor que el fa estar a "polònia" com a peix a l'aigua.

Lluny de les càmeres i dels focus de l'escenari, la seva vida està molt lligada a la terra i a la música. "Quan no estic treballant la meva vida té molt a veure amb Cadaqués. La meva intenció és anar-hi a viure un dia. Hi estic molt lligat per part dels Pichot, la família de la meva mare. Allà hi tinc la meva barca, la meva gent... la meva vida. El meu estat ideal és a l'estiu descalç i tot el dia a la platja". La música forma part de la seva vida "composo cançó italiana, jazz, blues..."