Oriol Broggi dirigeix Pep Cruz i Bruno Oro en la comèdia ‘Natale in Casa Cupiello’

Any Nou i vida nova per al director Oriol Broggi, que canvia de parella i abandona William Shakespeare (el seu celebrat Hamlet tornarà a l’abril a la Biblioteca de Catalunya) per caure a les mans del napolità Eduardo de Filippo (1900-1984). Dues comèdies de l’actor, dramaturg i director italià ocupen la seva agenda: Natale in Casa Cupiello i Questi fantasmi! Aquesta última, una coproducció de Perla29 amb el Centro Dramático Nacional i el Teatri Uniti de Nàpols, es programarà en el pròxim festival Grec amb un elenc d’actors italians i catalans, entre els quals hi ha Xavier Boada i Marta Domingo.

Broggi tenia ganes de «canviar el rotllo tràgic» i el seu desig per al 2010 és convertir la Biblioteca de Catalunya «en un espai per a la comèdia, un gènere amb una estructura més complicada», addueix en un descans de l’assaig d’aquest Natale in Casa Cupiello que arribarà després de les festes, a partir del 22 de gener, a la sala amb sostre voltat del Raval.

Un parell de llits, unes cadires i altres objectes antics ocupen el centre de l’espai on Broggi va dirigir els turments d’Antígona, el rei Lear i Hamlet. Ara és el despistat i xerraire Luca Cupiello (Pep Cruz), la víctima dels secrets i mentides de la seva parentela: la seva dona, Concetta (Marissa Josa) i les seves «dues obres mestres»: els seus fills Tommasino (Bruno Oro) i Ninuccia (Màrcia Cisteró). A ells s’uneix l’oncle Pasqualino (Ramon Vila).

És la vigília de Nadal i Ninuccia arriba agitada després de l’enèsima baralla amb el seu marit, Nicolino (Carles Martínez), un home insuls i ric. La noia confessa a la seva mare la intenció de fugar-se amb el seu amant, Vittorio (Joan Arqué), mentre que Luca, abstret en la seva ignorància, pul·lula amb l’única preocupació de fer un bonic pessebre.

El televisiu Bruno Oro (Polònia, Crackòvia) torna a l’escenari –«sóc actor de teatre, he fet teatre tota la vida»– per ficar-se a la pell de Tommasino, «un mammista, fill consentit i mimat de la mamma», descriu l’altersuperego de Cristiano Ronaldo, que coneix de prop la ficció que s’explica pels seus ancestres. «El meu cognom Oro ve del meu avi napolità, viatjo bastant allà, és molt pintoresc. Hi ha molts Tommasinos: el fill que no se’n va mai de casa dels pares. Un violent en potència, un busca-raons», comenta l’actor, entusiasmat amb el fulletó, al qual aporta exabruptes en napolità, baralles i alguna peça al piano. «És una comèdia quotidiana, explica els costums i les aversions d’una família».

La farsa, en tres actes, porta, després d’un trepidant canvi d’escenografia a càrrec del repartiment (que treu a ballar alguns espectadors), a la trobada del trio amorós –Concetta, el seu marit i el seu amant– al voltant de la taula de Nadal. Els ànims estan encesos, es trenquen plats i es palpa la tempesta, que caurà fulminant en el desenllaç de l’obra.