«ELS ULLS DE L'ETERN GERMA»
Un conte moral
Basat en un conte de Stefan Zweig./ Traducció: M. Siguan./ Direcció i espai escènic: Oriol Broggi./ Intèrprets: Bruno Oro Pichot, Oscar Muñoz i Marc Serra./ Escenari: Sala Beckett. ***
La trajectòria en la direcció d'Oriol Broggi se situa al marge de les tendències dramatúrgicas del momento.Sorprendió amb les seves dues cuidades posades en escena de Molière (Jordi Dandin, 1999 i Tartuf, o l'impostor, 2000) i es va enfrontar al complex Pirandello, Enric IV, en el Grec del passat año.Ahora ens presenta la posada en escena d'un conte, una narració breu de Stefan Zweig escrita el 1922. Els ulls de l'etern germà és un conte moral en el que l'austríac es fa eco de la fascinació que va exercir la cultura oriental sobre la societat europea de principis del XX.
La fàbula és una reflexió sobre la llibertat de l'individu i la responsabilitat dels seus actes a partir de la vida d'un hombre.Zweig crea un personatge de cort llegendari: el virtuós Virata, un savi del qual res diuen les cròniques i la memòria de les quals va caure en l'oblit de qui el van conèixer. Virata va ser el millor dels guerrers d'un llunyà temps, en un remot Orient, fins que, sense saber-ho, va matar el seu germà en la batalla. A partir d'aquí, l'heroic protagonista inicia un camí de virtut reconeixent la mirada del germà mort en tots els que sofreixen. Un bell relat amb un llenguatge densament poètic que la traducció ha sabut traslladar un català actual i sonor.
La proposta es basa en la paraula ben dita. Un gran teló estès sobre l'escenari, ampli i nu d'accessoris, acull els actors. Bruno Oro, Oscar Muñoz i Marc Serra exerciran l'antic ofici de cuentacuentos, amb una magnífica dicció i un evocador acompanyament musical. La il·luminació crearà les atmosferes per embolicar l'espectador en un ambient de somni on la paraula té un protagonisme essencial. Les accions se succeeixen en la ment de l'espectador de la mà d'uns actors lliurats que alternen la seva condició de narradors amb la de personatges amb la modulació veu i gest. Un breu episodi d'ombres xineses puntua el relat.
Broggi sorprèn de nou amb una proposta senzilla que busca l'essència de l'art actoral en una de les seves formes més primitivas.La màgia de la paraula ben dita fa possible el miracle dramàtic de fer present per unes hores un temps tan llunyà com etern.
IOLANDA G. MADARIAGA
El mundo
