De 'Polònia' a Nàpols

L'actor Bruno Oro publicarà el seu primer disc,
cantat en italià, l'octubre

Vistes les seves despreocupades paròdies d'Artur Mas o d'Àngel Acebes en el popular programa televisiu Polònia, ningú no diria que l'actor Bruno Oro és vergonyós. Però ell jura que sí. Almenys, de vegades. Prou com per ocultar, fins ara, la seva altra gran passió creativa: la música. Oro era incapaç de mostrar les seves cançons. "Havia escrit temes en castellà i català, però mai no m'atrevia a cantar, per vergonya." Fins que va recercar en les seves arrels.

De família napolitana, per via paterna, Oro va viatjar fa tres anys al sud d'Itàlia. "Em va fascinar: Nàpols és un gran teatre, una bogeria, és com estar en una comèdia constant on el temps s'ha detingut. La veïna crida i te n'avancen quatre en una moto, sense casc... Era l'únic lloc on podia perdre la vergonya". Aquest viatge va acabar amb els tabús i va desembocar en Napoli,el seu debut discogràfic, que arribarà a les botigues a finals d'octubre. L'àlbum, amb totes les cançons cantades en italià - llevat d'una en anglès-, ofereix una visió despreocupada de la seva forma d'entendre la vida - "filosofia terrenal", prefereix definir-la ell-, amb una proposta musical que beu del jazz, el funk i el rythm & blues.

El pròxim 28 de novembre és la data escollida per a la posada de llarg del disc amb un concert de presentació a l'Auditori, en el qual li acompanyaran els primers espases musicals que han participat en l'enregistrament del disc: Liba i Maurici Villavecchia (saxo i piano), Jordi Bonell (guitarra) i Roger Blàvia (percussió), entre d'altres. Un planter suficient com per encarar amb ironia les possibles crítiques. "Segur que hi haurà qui digui que m'aprofito de la fama d'actor per publicar el disc, però no és així. Va sorgir com a una cosa no intencionada, una cançó va portar la següent; però be, les crítiques em donen cert morbo, la que potser podria passar-lo malament és la meva mare", bromeja. ...